TOTS SOM UNA DONA es manifesta

2007-01-24T12:52:00.000-08:00

Som un grup de joves portuguesos residents a Barcelona, creat espontàniament com a resultat del seguiment continu que fem de la realitat política i social portuguesa, que en l’actualitat es centra en la temàtica de la despenalització de la interrupció voluntària del embaràs (IVE). En aquest sentit hem sabut que donada la nostra condició de portuguesos residents a l’estranger, no podrem exercir el dret a vot degut a que la matèria en qüestió, suposadament no forma part del nostres “interès específic”.

Degut a no estem conformes amb aquest fet, hem projectat dos concentracions a la ciutat de Barcelona, amb l’objectiu de divulgar la nostra posició en relació amb la matèria portada a referèndum i a la vegada pel fet que estem davant d’una clara limitació democràtica, institucionalment conceptualitzada en l’actual Llei del Referèndum en vigor a Porutgal.

En relació amb la nostra posició, ens sentim clarament favorables a la despenalització del IVE sent realitzada per opció de la dona, en les 10 primeres setmanes i en establiment de salut legalment autoritzada, ja que partim del supòsit que no té cap sentit seguir allunyats de les realitats progressistes i modernes existents a la resta d’Europa. D’aquesta manera posem tot el nostre èmfasi en aquesta qüestió des de un punt de vista de la clandestinitat, és a dir, pel camí amb el que l’actual llei condueix les dones portugueses, no sent presentat aquests com el més indicat, sobretot si pensem des de una lògica de la salut pública (les dades de la clandestinitat sobre l’avortament a Potugal son preocupants, estimant-se en l’ultim any un total de 18.000 avortaments il·legals).

La realització d’avortaments clandestins provoca:

- greus repercussions a nivell vital, de salut física i psíquica de les dones que el practiquen;

- desigualtat social, un cop existeix una solució alternativa per les dones pertanyents a les classes mitjanes - les clíniques privades espanyoles -, i per no referir-nos al allunyament existent quan comparem els drets de les dones portugueses amb la majoria de les residents als Estats-Membres de la UE:

- increment de preconceptes i estigmes per a la dona basats en una doctrina religiosa i moral, tradicionalment imposada;

- manifestacions de claríssima humiliació pública per a les dones portades a judici per la pràctica de l’avortament – encara recordem el cas mediàtic de les 17 dones portugueses processades al Tribunal da Maia al 2002.

- Finalment la impossibilitat que es pugui construir i solidificar una perspectiva social en salut sexual i reproductiva, que permeti la realització de la interrupció voluntària d’un embaràs no desitjat, en un context de seguretat, legalitat, acompanyement estructural i formació

En aquest sentit i perquè no hi hagin dubtes, assumim amb claredat que el nostre SÍ, no es un sí a la pràctica generalitzada de l’avortament (avui en dia pocs seran els que el defensin) sinó d’un SÍ clar respecte la despenalització.

Conferència del Cairo (1994); Conferència de Pekín (1995); Informe de las Nacions Unides per a la Població (1997); Carta dels Drets Sexuals i Reproductius (1997); i el Parlament Europeu (2002), són algunes de les diferents instancies internacionals que venen alertant de les conseqüències de l’avortament clandestí i recomanant la despenalització de la IVE.

Quedant clara la nostra posició respecte el tema portat a referèndum i a la realitat portuguesa en aquesta matèria, destaquem l’exclusió de milers de portuguesos que resideixen a l’estranger i que estan vetats a votar. El Institut Nacional d’Estadística estima que pel 2006, 30.000 portuguesos fixaran residència en altres països per un període superior a un any. Al mateix temps l’Església Catòlica i els sindicats diuen que tant sols en l’últim any, més de 100.000 ciutadans portuguesos han buscat treball i una millor qualitat de vida fora de Portugal. Això representa un augment del 20% respecte l’any 2005.

Noves ( o velles? ) realitats evoquen la urgència d’un canvi en la Llei Portuguesa de Referèndums. En una època de globalitzacions i en un context de lliure circulació de persones en l’espai de la Unió Europea, milers de joves portuguesos seran exclosos d’una votació suficientment important per a ésser referendada, però insuficientment important pel nostre interès específic. S’ha de recordar que encara som ciutadans portuguesos i hauríem de ser considerats institucional i democràticament. Sent-nos negat el dret històric de votar, anirem a votar simbòlicament a la Plaça de Catalunya de Barcelona.

Les dues concentracions succeiran els pròxims diumenges 28 de gener i 4 de febrer, a les 16h, a la Plaça de Catalunya, on es repartiran tríptics informatius relatius a la qüestió en general, i en particular, revelant la posició que assumim i defensem.

D’aquesta manera, us convidem a tots els ciutadans residents a Barcelona i sensibilitzats per aquesta qüestió a donar un SÍ com a resposta a aquest referèndum.